Google i el cervell mundial
El 2002 l'empresa Google va començar una digitalització massiva de llibres sota un argument altruista que prometia l'accés a tota la informació mundial, tot el dia, des de qualsevol dispositiu amb connexió a Internet. Amb tal d'aconseguir les obres per a escanejar va contactar amb les millors biblioteques del món i, amb el pretext de beneficiar tota la humanitat sense cap ànim de lucre, totes elles van accedir a col·laborar-hi amb entusiasme.
Ja l'any 1937, H.G.Wells, pioner de renom de la ciència ficció, havia publicat una sèrie d'assaigs anomenada World Brain predient l'aparició d'una enciclopèdia nova, lliure, eficaç i permanent que crearia una memòria mundial plena de coneixements, idees i assoliments de la humanitat i ajudaria tots els ciutadans a fer el millor ús possible d'informació universal pel bé de la pau al món. Va ser una definició premonitòria del que proposaria Google molts anys més tard, el projecte més ambiciós d'Internet mai concebut. Per això, a ningú no se li va acudir oposar-se a aquesta iniciativa quan Google va desvetllar una proposta tan noble com desinteressada.
No obstant això, quan la base de dades de Google ja tenia més de 10 milions d'obres, un gran nombre d'autors i de posseïdors de drets d'autor de llibres, de tot el món, van descobrir que les seves obres eren a la xarxa sense que ningú no els hagués donat ni un cèntim pels drets. Més del 60% de les obres que Google ha publicat fins ara tenen un copyright equivalent a aproximadament 150.000 dòlars pels drets d'autor de cada obra i que ningú no ha pagat. Els autors argumenten que, encara que com a resultat de les cerques surtin només fragments de les seves obres, qui sàpiga quines són les paraules clau que més es repeteixen en l'obra, aconseguirà l'exemplar gairebé sencer.
D'una banda, Google al·lega que no negocia amb continguts el pagament dels quals els editors reclamen i que eliminar continguts del motor de cerca és el mateix que censurar.
D'altra banda, intel·lectuals i polítics d'arreu del món estan tractant d'aturar el projecte a través dels tribunals argumentant que Google podria tenir intencions comercials. Els més reticents a projecte argumenten que si tots els coneixements de la humanitat estiguessin a la base de dades d'una entitat privada, els éssers humans ens convertiríem en una mena d'ostatges disposats a pagar qualsevol preu a canvi d'informació. No crec en absolut que aquesta reacció sigui exagerada. Acadèmics i polítics d'arreu del món estan alerta sobre el perill que implica el monopoli al qual aspira Google i no em sembla gens agradable pensar que tots els coneixements del món siguin en mans privades. Alguns dels entrevistats, com ara la Cancellera alemanya i un ex-director de la Biblioteca Nacional de França, sostenen que Google "no és conscient de totes les seves decisions". Es refereixen al dret que tenen els autors sobre els seus treballs i també el dret a la intimitat que tenim tots i que google vulnera contínuament.
El 2007, es va llançar el servei Street View, primer als Estats Units d'Amèrica i poc després en tots els continents. Així com la base de dades global, Street View va ser també una iniciativa prometedora de Google que es va ensorrar. El Comissionat d'Hamburg per a la protecció de dades i la llibertat d'informació va comprovar que els cotxes estaven recollint correus electrònics, fotos, xerrades en-línia i fins i tot contrasenyes privades de les xarxes domèstiques sense fils. Alemanya ja ha sancionat Google per aquest motiu en diverses ocasions amb multes al voltant de 180.000 US$. Tot i així, cada una d'elles no representa ni tan sols un 0.002 per cent dels 10,700 milions de dòlars de beneficis fets per l'empresa cada any. Les atribucions preses per Google semblen ser il·limitades i és esgarrifosament cert el fet de rebre publicitat diverses vegades mentre hom està escrivint al seu ordinador o perfil de Facebook precisament sobre el tema que s'anuncia.
Crec que l'objectiu de Google és, a més d'ambiciós, cobdiciós i que la recollida i el tractament de la informació de qualsevol tipus, sempre i quan no es vulneri el dret a la intimitat, els hauria de portar a terme una ONG. A més de la inestimable avantatge que significaria tenir un recull de tots els coneixements que hi ha hagut en la història de la humanitat a l'abast les 24 hores, com a traductora, em suposaria un estalvi de temps molt considerable. De tota manera, considero que ningú no hauria de pagar mai per a obtenir resums, parts d'un llibre o obres completes si no hi ha una autorització de l'autor.
Crec que l'única manera de lluitar per una informació lliure per a tothom és que ningú no pagui a cap empresa privada amb tal d'evitar el monopoli i el tràfic d'informació. Segons el meu parer, els drets d'autor són necessaris tot i que, malauradament, la seva legislació té molts matisos dignes d'un minuciós estudi. Ells mateixos podrien formar part d'una ONG responsable de la base de dades global, o no. El copyright és un tema molt sensible sobre el qual fins i tot els més qualificats es pronuncien amb extrema precaució i jo no em considero adient per cercar d'aclarir la infinitat de llacunes que existeixen en aquest sentit.
Segons el meu punt de vista, la creació d'una base de dades mundial i sobretot sense ànim de lucre seria necessària, còmoda i avantatjosa i canviaria l'educació i la mentalitat de la humanitat perquè, segons va dir Ciceró fa més de dos mil anys, «qui oblida la seva història està condemnat a repetir-la».
Fonts:
https://www.tv3.cat/videos/4614571/Google-i-el-cervell-mundial
https://thoughtmaybe.com/google-and-the-world-brain/